Avui he sortit dels ferrocarrils per la sortida de Balmes com cada dia, per anar a la uni. Com cada dijous i divendres que tinc classe a les 11h, al capdamunt de les escales hi havia assegut aquell home de pell de color amb la jaqueta groga, damunt d'un cartronet de la mida justa del seu cul, amb la mà dreta estesa cap endavant i la mirada perduda al fons dels seus pensaments. Un noi d'uns vint anys llargs se li ha acostat, li ha allargat un entrepà embolicat amb paper de plata mentre amb l'altra mà li feia dos copets amistosos a l'espatlla, i tot seguit ha marxat empès per la pressa.
