Catastrofisme

Aquesta havia de ser una entrada completament catastròfica, destructiva, que depenent de per on es mirés posava punt i final a una de les coses que en aquests moments valoro i aprecio més.
Però per el meu benestar mental he decidit fer-la quan definitivament ja no hi hagi cap més remei que acceptar-ho.

Així que de moment ho deixo així.

Temps de crisi

Torna aquella sensació de buidor i de solitud que s'apodera de mi cada dissabte a la tarda. En els moments que més voldria estar al vostre costat, apalancats en algun lloc, sense fer res en concret però amb una sensació de plenitud increïble.
Voler ser allà amb ells i saber que no pots perquè res ja no és el que era. Per què després de l'horrible primer mes i mig de curs que portem, uns han trobat coses per un cantó, i els altres per un altre, i jo m'he quedat aquí, enmig, esperant que algú se'n recordi de mi.
El que donaria per els vostres somriures. Per trobar-nos una tarda i riure plegats, recordant dies passats, creant nous moments que més tard recordaríem. Per compartir els dies amb vosaltres una altra vegada. I no fer veure que sóc feliç encara que ens haguem separat, perquè no ho sóc ostia. Perquè hi ha moments en que em cau el món a sobre i penso que cap persona que queda en el planeta serà capaç d'omplir aquest buit que em vau deixar. Tot això perquè avui és un d'aquells dies en que us trobo més a faltar.
I em segueix semblant increïble que després de tot el que he arribat a passar us segueixi estimant tant.

____
Maig '06
Macarelleta, Menorca.
Records i més records.

Avui

Gira la cantonada i el veu. La veu. Es miren. I sent pànic. S'ha trobat uns ulls buits, inexpressius. Por. Por de que s'hagi acabat. Por de que no tingui remei. Por de no tornar a sentir-lo com abans. Aparta la mirada, i quan aconsegueix tornar-la a aixecar, és a temps de veure com ell la desvia.
Ha sigut un segon, potser centèsimes de segon, però li ha semblat etern.

Parada en un semàfor. Aixeca el cap. Una moto que s'acosta. Uns ulls. Indiferents? Escrutadors? Potser senzillament col·locats, però tenien un punt d'alguna cosa impossible de determinar. Es creuen uns instants i desapareix carrer enllà. Massa ràpid. Masses coses.

Oh there's a very pleasant side to you, a side I much prefer.

:')

Pasiones y sueños que hemos compartido

Sortida al MNAC, ja en farà un any.

Felicciana

VOLARÉ!
oooh!
CANTARÉ!
ooooh!


Felicciana
____
Sabeu en aquells moments que has posat la cam a algú i se t'ha penjat?
Doncs això kek

Recuperació

Si de recuerdo me dejó basura,
y una colilla dentro de mi corazón
que nadie apagó!

____

Aquella nit tan nostra, tan de tots. De tots els que aquells dies ens consideravem nosaltres. Us estimo, i fins sempre :)