Nadal?

Quan és el dia de Nadal i amb prou feines ho he notat, quan ja portem cinc eterns dies de vacances i em passo els dies esperant que em soni el mòbil, quan l'enyorança em mata, quan sé que l'únic regal que em faria feliç del tot sou vosaltres, penso que quina mena de Felices Fiestas estic passant aquest any. M'és inevitable mirar enrere i veure la meva vida amb tots i totes vosaltres, quan tots érem un i un érem tots.
Sé que la vaig encertar quan vaig dir que no podia trigar gaire, sé que la vaig clavar quan vaig dir que si allò tenia remei vindria tot solet. I ara m'agradaria poder veure tan clarament el dia en que tornarem a ser tots com abans. Sí és que aquest dia existirà, es clar.

Us estimo.
I em falteu.

13 de desembre

Va ser una gran nit, oh sí.
(a part de perquè el Barça va guanyar magistralment el Madrid).
Perquè després de tot, vas arribar, vam compartir una sangria independentista-margina-espanyols i te'm vas tirar al damunt amb el gol de l'Eto'o. Com si haguéssim tirat dos mesos i mig endarrere, com si la nit del 27 de setembre no hagués existit mai, com abans de que s'acabés tot.
Perquè m'omple tornar a sentir que esteu aquí una vegada més. Que hi sou tots i que en el fons, allò no va poder carregar-se tot el que havíem construït aquells últims temps. Que per molt que jo m'ho hagi passat horriblement malament aquests dos mesos i mig t'estava esperant. Perquè sé que no te'n vas adonar de com em vau deixar després d'aquella nit; perquè n'estic segura que si en tinguessis la més mínima idea no hauries tingut els collons de tornar com si res.
I jo, al cap d'un temps, me'n vaig adonar d'això. Sabia que tornaríeu i que no podria trigar gaire més:

(no more it cannot wait, i'm sure)

M'agrada que em vingueu a veure a l'hora de dinar i em poseu al dia de les vostres frenètiques vides, després de dos mesos de casi no saber-ne res de res :) de fet, només ha fet falta que te'm creuessis aquest matí amb la moto i em dediquessis un somriure per alegrar-me el dia sencer.