Costa i Llobera

Avui 15 de novembre ha arribat a casa. Quina il·lusió m'ha fet aquesta carta de comiat a aquestes alçades del nou curs! Simple però potent. El Costa i Llobera ara ja és una etapa tancada, la meva vida ha deixat de girar al seu voltant, però seguirà sempre present en els nostres cors.
Que bonic poder fer una entrada així!

Situant-me

Què seré quan sigui gran? -i ser implica moltes coses més que professió-  Qui m'acompanyarà en aquest camí? M'ompliré? M'ompliran? Els ompliré? Els recordaré? Em recordaran? En definitiva, construïrem alguna cosa prou sólida on agafar-nos? Ves a saber. Encara tinc tota una vida per descobrir-ho.

Tibet, a 5054 m d'alçada

Coses de la vida

Sí, ha sigut curt però molt intens. Han sigut pocs dies, però no els oblidaré mai.
Persones especials que han deixat petjada a la meva vida. Persones amb les que no voldria perdre el contacte, però ja se sap que la vida dona moltes voltes i les coses es van escapant del nostre control.

Fins sempre, monitors! :)

gràcies

Doncs sí, aquí estic. Una mica més grandeta amb els 18 acabats de fer, però segueixo fent el mateix de sempre. I amb aquesta majoria d'edat me n'he adonat de totes les coses que he anat aprenent, sobretot aquests últims mesos, bastant decisius en mi. Després del daltabaix de fa un any les coses han anat tornant a lloc, i tot gràcies a tots aquells i aquelles que m'han acompanyat. Mil milions de gràcies per això i molt més.
I avui en especial per dues persones que m'han sabut guiar per aquests camins de Déu, sobretot ara que s'acosten les decisions més importants que he hagut de prendre fins ara. Per tot el que m'heu ensenyat.

Sí!

i sí!
després d'aquesta interminable espera tornes a ser aquí :)