Coses...

I aquesta sensació, de que res tornarà a ser com abans. Que quan uns tornin de Menorca, l’altre de l’Àfrica, l’altre d’on sigui que estigui que ja fa massa temps que no sé res d’ella, i l’altre que... l’altre millor no dir on serà perquè m’entra un desconsol a dins que no me l’aguanto; doncs quan tornin estic convençuda de que res serà igual. Tinc la sensació que s’ha acabat la millor etapa de la meva vida i que ja no es pot tornar enrere, que ara només em queda mirar el passat i viure dels records d’aquells dies. És que no puc ni mirar fotos perquè ho recordo tot i penso que ja no ho tindré més. Que la cosa s’ha trencat una mica per un cantó, una mica per l’altre, una mica per l’altre i ja és diferent del què era.

Però en el fons sé que no es veritat, que la cosa no està tan malament per part dels que us quedeu, perquè al cap i a la fi seguirem junts. Però és que sé que per altra banda si que s’ha acabat definitivament això que havíem construït tu i jo, Laia. Que tu estaràs vivint molt lluny de nosaltres, i et trobarem a faltar tan que cada dia del món parlarem de tu i pensarem què deus estar fent. Oh Laia és que m’imagino el 1r de batxillerat sense tu i el trobo depriment. L’Alfred tenia raó quan va dir que seria molt raro no veure’ns juntes, perquè tu faries el social i jo el científic. Però és que ara que ja no estarem ni a la mateixa escola no serà raro, serà trist.

I ahir mateix me n’adonava que només falten 5 dies perquè se’n vagi un a Menorca i l’altre a l’Àfrica, i només falten 10 dies perquè jo marxi de colònies. I segurament després no us tornaré a veure fins a finals d’agost o setembre. I això ja vol dir començar el curs una altra vegada. I això voldrà dir que començarà aquest primer de batxillerat depriment.

Ostres quina merda tot. Més d’un em dirà que em menjo el tarro, però pensar en tot això em deprimeix.

Foto guai de les colònies de 3r d'ESO a l'Escala, on va començar a nèixer això que no vull perdre. (Hi han cares irreconeixibles, ho sé kek)