Quan és el dia de Nadal i amb prou feines ho he notat, quan ja portem cinc eterns dies de vacances i em passo els dies esperant que em soni el mòbil, quan l'enyorança em mata, quan sé que l'únic regal que em faria feliç del tot sou vosaltres, penso que quina mena de Felices Fiestas estic passant aquest any. M'és inevitable mirar enrere i veure la meva vida amb tots i totes vosaltres, quan tots érem un i un érem tots.
Sé que la vaig encertar quan vaig dir que no podia trigar gaire, sé que la vaig clavar quan vaig dir que si allò tenia remei vindria tot solet. I ara m'agradaria poder veure tan clarament el dia en que tornarem a ser tots com abans. Sí és que aquest dia existirà, es clar.
Us estimo.
I em falteu.
Sé que la vaig encertar quan vaig dir que no podia trigar gaire, sé que la vaig clavar quan vaig dir que si allò tenia remei vindria tot solet. I ara m'agradaria poder veure tan clarament el dia en que tornarem a ser tots com abans. Sí és que aquest dia existirà, es clar.
Us estimo.
I em falteu.
3 comentaris:
Que a algú li pot semblar molt desagraïda aquesta entrada, perquè realment hauria de donar gràcies per tot el que tinc i tota la gent que m'envolta. Però no puc evitar sentir-me així.
Bah, saps que t'entenc. Pots estar rodejada de milers de persones que t'estimen i estimes de tot cor, però si et falta una, només una, pots sentir-te sola i abandonada.
Saps que estic aquí.
Jo també ho entenc.
I jo no et diré que estic aquí, perquè no hi estic. M'és impossible baixar, fer-te una abraçada d'aquelles que et sembla que et surten els ronyons per la boca (i el fetge i tot, si ens hi posem) o per fer-te una festa o el què sigui :) Però si necessites res m'obres i en parlem, saps que això si que t'ho puc donar.
Ai Irene, ai! :)
Publica un comentari a l'entrada