Hi han vegades en que penso que no me'n surto amb tot. Quan les coses em ballen amunt i avall m'estresso, i no em surten bé.Tinc el propòsit de fer un bon final de curs. D'acabar-ho bé per fer un bon batxillerat. Hi han dies que em veig capaç de fer-ho. I em sento bé.
Però els dies que se m'acumulen les coses començo a tenir una sensació d'ofec, que no marxa fins que torna la calma. I si a això li sumes que com que hi han núvols em fa mal el cap, la desesperació augmenta. Són les hormones? Qui sap.
Els dies que no em sento bé amb mi començo a filosofar. Potser el meu cap ja no funciona com hauria de funcionar, però el cas és que trobo que és interessant i profitós fer-ho.
Observo el meu voltant. A l'escola em veig envoltada de gent que no té el cap per res. De gent que la seva màxima preocupació és el Barça o si el color del pintallavis li fa joc amb les arracades. Llavors ve la meva pregunta: Com es pot canviar el món si la gent no s'hi implica? Com es pot canviar el món amb persones que no veuen res més que el seu reflex en el mirall? Per sort, el meu món no s'acaba a l'escola. Per sort tinc amics que pensen que les coses poden canviar, que tots podem ser iguals, i que un dia veurem com aquesta societat d'indiferència i irrespectuosa desapareixerà per donar pas al nostre món somniat, a la nostra utopia. Gent que lluita i que al seu costat em fan sentir que si ens unim les coses canviaran.
I és que resulta que la teva indiferència és complicitat cap als qui exploten, cap als qui abusen, cap als qui no respecten la terra, cap als qui no respecten les idees, cap als qui no respecten les persones, cap als qui busquen el benefici propi per damunt de les altres coses.
M'agradaria que això arribés més lluny i que no es quedés en una simple entrada de blog. Així que continuaré treballant perquè les coses canviïn, per difondre les idees i perquè algun dia veiem el nostre somni fet realitat.
LA LLUITA CONTINUA
4 comentaris:
Eh, relaxa't.
HAKUNAMATATA
:)
Irèna, un consell d'amiga: no et matis a estudiar, les notes de quart d'eso no serveixen per res.
Sap greu dir-ho, però la mitjana de nou de l'eso no em servirà de res per entrar a la universitat o per buscar una bona feina.
Sobre el final del text, només puc dir que et comprenc perfectament ;)
Auuuuuuuu ;D
Tata ^^
Doncs m'agradaria dir-te que em passaré cada dia a llegir però no crec que ho faci...
Però sempre que pugui aqui estaré i anims, que ja veuras com tot acabarà bé (la ESO, amb el món no sé com acabarem u.u)
Una abraçada!
Buuuah. Mira, No t'estressis amb l' ESO. Saps que la nota de la ESO no compta ni a batxillerat, ni a la selectivitat, ni a enlloc? Pren-t'ho amb calma, de debò. Mira, jo demà hauria de presentar el crèdit de síntesi, però no l'he fet. Les meves companyes de classe que van explicant per tot Hospitalé com en sóc de puta zorra traidora i falsa [xDD] porten des de dijous trucant a casa perquè les ajudi amb el crèdit [XDDD] i ahir la meva mare les va engegar. ("Ara la necessiteu, no? Doncs us les apanyeu soles!") XD. I et penses que m'estresso? No, crec que tinc problemes més greus dels que preocupar-me. Mira, el que vull dir amb això és que no facis una muntanya de l'ESO, del graduat i tot això. Amb calma, pim pam, i fins on arribis. Perquè si ara t'estresses tant, què passarà el dia que treballis i tinguis un error greu, o quelcom així? Et moriràs de l'estrés! No, no. Pensa que l'Eso no és res, i prou :)
I en quant al tema de canviar el món... mira, jo sóc molt pessimista en aquest sentit. A més, crec, també, que ens preocupem de coses que no toquen, però bé...
Estic aquí, d'acord? :)
Publica un comentari a l'entrada