Mal?

Sense avisar.
Sense preparar-nos pel que se'ns tirava a sobre.
Hi ha coses que encara fan mal, que no hi ha hagut manera d'entendre-les, i per molt que hagin passat tants mesos segueixo sentint-ho tant com el dia que em vas trucar i em vas donar la notícia. Però sé que és cosa de mirar endavant per no notar el canvi brutal que hi va haver en el nostre dia a dia, i planejar un futur millor, juntes, que pugui arribar a ser semblant a com era fa una mica més de quatre mesos.
T'estimo.

I per vosaltres:
Ahir se'm trencava el cor de pena, avui sento indiferència, demà us enyoraré, i el següent potser pensaré que la vida continua sense vosaltres. Però segueix havent-hi aquest punt, aquesta sensació de que no tot està perdut. Sé que algun dia les coses tornaran al seu lloc, només és qüestió de temps, molt de temps potser. Segurament el més assenyat no és intentar comprendre perquè actueu com actueu, perquè mai a la vida ho encertaria, o sigui que el millor que puc fer és autoconvence'm de que he d'esperar i esperar. I quan me n'oblidi, quan em torni a caure el món a sobre, estaria bé que algú m'ho recordés.
Temps.