Somni...

L'altre dia em vaig despertar d'un somni que realment em va tocar la fibra. Un somni d'aquells en els que ho vius tot tan intensament que et costa recordar si era real o un producte de la ment... Un somni d'aquells que feia mesos que no tenia.



____
Estàvem a la biblioteca de l'escola i hi havia moltíssima gent. De cop i volta, l'Assumpció (bibliotecària) ens deia que anéssim al taulell, i tota la gentada s'apilonava cap allà. Llavors, una veu deia:

- Nonononono! Avui és l'aniversari d'algú molt important, i ell anirà davant de tothom.

I llavors apareixia E i tothom se li tirava al damunt per felicitar-lo. I jo pensava "però si encara queda una setmana pel seu aniversari..." (què no és veritat, perquè ell és del març). Però finalment, arrossegats per la multitud acabàvem quedant a un metre de distància, i jo no sabia si l'havia de felicitar o no, després de tot... I al final, li estibava el braç perquè em fes cas i li deia:

- Encara estas enfadat?

I ell somreia, però és que vosaltres no sabeu com somriu... és tan maco... i fa taaants dies que ho trobo a faltar... Doncs això, que somreia i em deia:

- Casi que ni me'n recordava.

I m'abraçava, i ens abraçàvem, i el somni canviava de perspectiva i jo ja no ho veia des dels meus ulls, sinó des de 3 metres amunt. I veia brillar els nostres ulls de felicitat. Sí. Brillar.