Temps de crisi

Torna aquella sensació de buidor i de solitud que s'apodera de mi cada dissabte a la tarda. En els moments que més voldria estar al vostre costat, apalancats en algun lloc, sense fer res en concret però amb una sensació de plenitud increïble.
Voler ser allà amb ells i saber que no pots perquè res ja no és el que era. Per què després de l'horrible primer mes i mig de curs que portem, uns han trobat coses per un cantó, i els altres per un altre, i jo m'he quedat aquí, enmig, esperant que algú se'n recordi de mi.
El que donaria per els vostres somriures. Per trobar-nos una tarda i riure plegats, recordant dies passats, creant nous moments que més tard recordaríem. Per compartir els dies amb vosaltres una altra vegada. I no fer veure que sóc feliç encara que ens haguem separat, perquè no ho sóc ostia. Perquè hi ha moments en que em cau el món a sobre i penso que cap persona que queda en el planeta serà capaç d'omplir aquest buit que em vau deixar. Tot això perquè avui és un d'aquells dies en que us trobo més a faltar.
I em segueix semblant increïble que després de tot el que he arribat a passar us segueixi estimant tant.

____
Maig '06
Macarelleta, Menorca.
Records i més records.