dimarts, 11 de novembre del 2008

Avui

Gira la cantonada i el veu. La veu. Es miren. I sent pànic. S'ha trobat uns ulls buits, inexpressius. Por. Por de que s'hagi acabat. Por de que no tingui remei. Por de no tornar a sentir-lo com abans. Aparta la mirada, i quan aconsegueix tornar-la a aixecar, és a temps de veure com ell la desvia.
Ha sigut un segon, potser centèsimes de segon, però li ha semblat etern.

Parada en un semàfor. Aixeca el cap. Una moto que s'acosta. Uns ulls. Indiferents? Escrutadors? Potser senzillament col·locats, però tenien un punt d'alguna cosa impossible de determinar. Es creuen uns instants i desapareix carrer enllà. Massa ràpid. Masses coses.


Oh there's a very pleasant side to you, a side I much prefer.

1 comentari:

CARLA ha dit...

diiiiiiiiish xDDDDDD

en el fons tens raó, trosdelerda! s'han deixat aquesta opció! x)