La vida dóna tantes i tantes voltes...
L'Ainara, una noia que va arribar a l'escola a 1r de primària, va desaparèixer de les nostres vides el 5è curs. Una noia amb les seves virtuts i els seus defectes, que durant l'època que va estar amb nosaltres la recordem per el que era llavors. I ara, sis anys i mig més tard ha reaparegut. Ha crescut, ha madurat i ha canviat, com totes nosaltres. Però hi ha coses que segueixen iguals. El seu cabell pelroig, la seva pell blanca i pigada, tan afectuosa com sempre.
La de vegades que les esmoletes havíem pensat "i l'Ainara? Què se n'ha fet?". Era com la típica persona que coneixes durant les vacances d'estiu i després ja no en saps mai més res. I en parlávem, i recordavem tots els moments (tant bons com dolents), i acabavem concloent: l'Ainara, una nena que va capgirar el sector femení dels Esmolets. Encara que jo crec que si ella tampoc hagués vingut a la primària els problemes que vem tenir els haguéssim tingut igual, ella només ens va donar una empenteta.
Doncs resulta que se'n va anar a viure al Euskadi, a San Sebastian. Em va explicar que sovint pensava en nosaltres, mirava fotos d'una festa que havia fet amb la Marta al Parc del Turó on hi sortíem totes. Em va dir que només recordava el cognom de la Mar, i quan un dia se li va acudir buscar-la pel tuenti va fer bingo. Ahir a la nit, quan em va agregar al msn i jo alucinava. Era la persona que menys esperava retrobar en aquest món. De debò, que la vida dona moltíssimes voltes.
La de vegades que les esmoletes havíem pensat "i l'Ainara? Què se n'ha fet?". Era com la típica persona que coneixes durant les vacances d'estiu i després ja no en saps mai més res. I en parlávem, i recordavem tots els moments (tant bons com dolents), i acabavem concloent: l'Ainara, una nena que va capgirar el sector femení dels Esmolets. Encara que jo crec que si ella tampoc hagués vingut a la primària els problemes que vem tenir els haguéssim tingut igual, ella només ens va donar una empenteta.
Doncs resulta que se'n va anar a viure al Euskadi, a San Sebastian. Em va explicar que sovint pensava en nosaltres, mirava fotos d'una festa que havia fet amb la Marta al Parc del Turó on hi sortíem totes. Em va dir que només recordava el cognom de la Mar, i quan un dia se li va acudir buscar-la pel tuenti va fer bingo. Ahir a la nit, quan em va agregar al msn i jo alucinava. Era la persona que menys esperava retrobar en aquest món. De debò, que la vida dona moltíssimes voltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada