Definitivament les ferides es curen amb el temps.
Costa entendre i acceptar-ho, fins que arriba el dia que et lleves i veus que allò que t'ofegava desapareix. Veus que tot allò ha quedat en un segon pla, no pots passar-te la vida esperant i has buscat una nova manera de tirar endavant, amb gent que sempre hi ha sigut i amb gent nova que has anat coneixent. Encara que allò que un dia va marxar segueix formant part de la teva vida ja no hi tens tota l'atenció centrada, ets més lliure, més feliç :)
I sé que tot això m'ha fet una mica més gran, m'ha donat experiència, sé que tot el què he après aquests mesos em servirà molt des d'ara en endavant per no tornar a caure en aquell buit tan negre i solitari.

Moltes gràcies a tothom.
Una nena més o menys feliç :)