- Ens demostres molta bonesa a nosaltres, monjos i pelegrins, ja n'has portat molts de banda a banda. No ets tu també, barquer, un cercador de la veritable sendera?
Siddhartha va parlar-li amb un somrís als seus ulls envellits:
- T'anomenes cercador, oh honorable, però no tens ja molts anys i portes el vestit dels monjos de Gotama?
- Prou que en sóc, de vell - va dir Govinda -, però no he deixat mai de cercar. Mai no deixaré de fer-ho, deu ser el meu destí. També tu has cercat, així m'ho sembla. Vols dir-me algunes paraules, venerable?
- Què puc tenir jo a dir-te, honorable? - va fer Siddhartha -. Potser cerques massa? Que, de tant cercar, no arribes a trobar?
- Com ho veus tu? - va demanar-li Govinda.
- Quan algú busca - va contestar Siddhartha -, és fàcil que els seus ulls vegin només el que està buscant i no sigui capaç de trobar res, ni estigui obert a res, perquè només està pensant en allò que busca, perquè té un objectiu i està posseït per ell. Cercar vol dir: tenir un objectiu. Trobar, en canvi, vol dir: ser lliure, estar obert i no tenir-ne cap, d'objectiu. Tu, honorable, potser ets un cercador de debò perquè, en esforçar-te per haver la teva meta, no veus certes coses que són davant els teus ulls.
Hermann Hesse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada